divendres, 26 de gener del 2024

La Música de la vida

 

Cau la nit mentre escolto la música de la meva vida, pausada, relaxant  i alhora remoguda pels sentiments de cada moment. Cada instant una melodia diferent:  el record de la tendresa d’aquella estona aixoplugant els petits cossos d’uns fills; la remembrança d’aquell ball lent sense música al saló de casa amb l’únic so del crepitar d’uns ulls que cremaven mirant-se;  l’evocació de rialles, acudits, menjars, carícies, besades i tantes altres vivències que m’han fet qui sóc. 

 

Amb els ulls tancats segueixo escoltant i taral·lejant cada nota de vida, cada cançó que creia oblidada, i dono gràcies als meus follets, fades, quimeres i altres éssers que m’acompanyen per tenir allò que tinc i allò que no tinc, perquè puc somiar-ho. 

 

Em dormo envoltada en la música dolça del cansament, de la fatiga del cos i la son de les meves parpelles. A poc a poc camino pels camins de la il·lusió on ets tu, on sempre estaràs encara que siguis intangible, malgrat no poder-te abastar. 

 

I sóc conscient que quan desperti, tornaré a la melodia de la teva absència, de la teva veu ressonant en el meu cor i la meva ment, mentre somric i miro endavant, on estan aquells que necessiten encara del meu aixopluc i de les meves paraules.  

 

Miro els ulls cansats d’aquella que ho ha donat tot pels meus i que ara em demana recolzar-se sobre mi, que el meu somriure apaivagui el seu plor no contingut. I els d’ell, perduts en la immensitat dels seus records sense memòria, de la seva incertesa... 

 

I prenc seient en primera fila per no perdre detall, per ser capaç de repartir alegria i energia positiva al meu voltant, mentre la música omple de nou la meva vida. 

 

Àngels de la Torre Vidal ©


 

                                    Dibuix de Paco de la Torre Vidal ©

dimecres, 24 de gener del 2024

Sonata

 

Cercant entre tres corxeres,

rere la pell d'un bemoll,

una fusa, blanca o negra,

una rima en DO MENOR.

 

El teu cos és un poema,

melodia en SÍ MAJOR,

la moixaina més perfecta:

un compàs al son del cor.

 

Som bonança i som tempesta

quan jaiem en conjunció,

un adagi, una sentència,

de pur plaer i de goig.

 

Dues ànimes de festa,

ballant la dansa del sol,

la sonata que ens connecta

per un fil d’argent i d’or. 

 

Àngels de la Torre Vidal (c)


dimarts, 8 de juny del 2021

Dorm

Dorm el palpís esperant-te,

desitjant la matinada, 

quan l’espurna del teu tacte

esvara la pell i l’ànima.


Recorre l’aire somiant-te 

besa el frec d’una manyaga, 

cerca el goig entre les mantes,

troba el tel d’una besada. 



Respon el teu llavi a l’acte, 

encetem banquet i àpat

responen les meves ganes, 

de cop el seny... s’entrebanca. 



Àngels de la Torre Vidal ©

08/06/2021



dimecres, 19 de maig del 2021

Aquesta nit


Vine amb mi aquesta nit,
em vestiré amb llum de lluna,
i em posaré a la cintura
verdolaga i gessamí.

Et versaré amb delit,
una estrofa amb confitura,
amb mel i fruita madura
que beuré sobre el teu pit...

Et rimaré de desig,
amb mil paraules d’escuma,
que rajaran una a una...
pels palpissos dels meus dits.

Vine amb mi aquesta nit,
i donarem sepultura
a tot secret i censura
sota els llençols del meu llit.

Àngels de la Torre Vidal ©
18/02/2020